Sembla que no ens toca entrar en aquest tema, que les qüestions de transvasaments ens pillen sempre a contrapeu, als nacionalistes valencians. Però no vull fugir de fer una reflexió. Si fóra de dretes, com el senyor Camps, ho tindria clar: demana que demanaràs, que ara t’ho posem més fàcil que mai: com es pot negar el transvasament als valencians quan se’ls dóna als barcelonins? quins embolics volen fer-nos creure de drets d’aigua ja venuts (embolics que neguen els tortosins) i que es poden aprofitar per a situacions d’emergència, que després es consolidaran? Però no ho sóc, i no crec que els transvasaments siguen la solució. Què ha fet el tripartit per optimitzar el consum d’aigua i preveure situacions com aquestes? Són els mateixos que critiquen el govern valencià per voler aigua només per a fer camps de golf? Què a Barcelona no posen gespa ni hi ha camps de golf ni omplin les piscines en estiu? Ara sembla que són tots iguals: tots acaben demanant transvasaments quan es veuen l’aigua al coll, vull dir, al revés, que no els arriba ni per a raspallar-se les dents. La gent de Tortosa (i ho sé perquè hi vaig viure) sempre ha estat en contra de qualsevol transvasament, també del que ja es fa a Tarragona. Pensen que darrere d’una canonada hi ha situacions com aquestes, que justifiquen traure aigua d’un riu al que no li’n sobra tanta, i que al final acaben perpetuant-se, ja que davant la necessitat d’una gran ciutat, els raonaments científics i els sentiments de gent com els que viuen al delta de l’Ebre no importen. Per tant, i després del que he dit, si em pregunten si crec que és un greuge comparatiu, respondré que sí. Llig i sent tots els mitjans afins al PSOE, i tot són arguments per defensar-ho, arguments bastant complicats i rebuscats. Pensava que estaven contra el transvasament de l’Ebre al País Valencià per arguments científics, però ara m’adone que és pur càlcul electoral: el que perden ací ho guanyen a Catalunya i Aragó i ho guanyen fomentant l’egoisme, el mateix que fa el PP però deixant perdre Catalunya i Aragó i assegurant-se el País Valencià. I si no vegeu els resultats electorals. I ja vos he dit que entenc la gent de Tortosa perquè s’estimen la seua terra i no volen perdre el delta, els seus cultius tradicionals, el seu món, que vos recomane visitar. Però els aragonesos que no volen soltar l’aigua i després munten un “Las Vegas” en los Monegros… i ara els barcelonins… Ja vos dic: per a mi és primer el País Valencià, i si em donen a triar ho tindré clar. I no em manarà cap senyor de Madrid, perquè en el meu partit no hi ha ningú que ens mane de fora, ni del nord ni de ponent.
Sembla que no ens toca entrar en aquest tema, que les qüestions de transvasaments ens pillen sempre a contrapeu, als nacionalistes valencians. Però no vull fugir de fer una reflexió. Si fóra de dretes, com el senyor Camps, ho tindria clar: demana que demanaràs, que ara t’ho posem més fàcil que mai: com es pot negar el transvasament als valencians quan se’ls dóna als barcelonins? quins embolics volen fer-nos creure de drets d’aigua ja venuts (embolics que neguen els tortosins) i que es poden aprofitar per a situacions d’emergència, que després es consolidaran? Però no ho sóc, i no crec que els transvasaments siguen la solució. Què ha fet el tripartit per optimitzar el consum d’aigua i preveure situacions com aquestes? Són els mateixos que critiquen el govern valencià per voler aigua només per a fer camps de golf? Què a Barcelona no posen gespa ni hi ha camps de golf ni omplin les piscines en estiu? Ara sembla que són tots iguals: tots acaben demanant transvasaments quan es veuen l’aigua al coll, vull dir, al revés, que no els arriba ni per a raspallar-se les dents. La gent de Tortosa (i ho sé perquè hi vaig viure) sempre ha estat en contra de qualsevol transvasament, també del que ja es fa a Tarragona. Pensen que darrere d’una canonada hi ha situacions com aquestes, que justifiquen traure aigua d’un riu al que no li’n sobra tanta, i que al final acaben perpetuant-se, ja que davant la necessitat d’una gran ciutat, els raonaments científics i els sentiments de gent com els que viuen al delta de l’Ebre no importen. Per tant, i després del que he dit, si em pregunten si crec que és un greuge comparatiu, respondré que sí. Llig i sent tots els mitjans afins al PSOE, i tot són arguments per defensar-ho, arguments bastant complicats i rebuscats. Pensava que estaven contra el transvasament de l’Ebre al País Valencià per arguments científics, però ara m’adone que és pur càlcul electoral: el que perden ací ho guanyen a Catalunya i Aragó i ho guanyen fomentant l’egoisme, el mateix que fa el PP però deixant perdre Catalunya i Aragó i assegurant-se el País Valencià. I si no vegeu els resultats electorals. I ja vos he dit que entenc la gent de Tortosa perquè s’estimen la seua terra i no volen perdre el delta, els seus cultius tradicionals, el seu món, que vos recomane visitar. Però els aragonesos que no volen soltar l’aigua i després munten un “Las Vegas” en los Monegros… i ara els barcelonins… Ja vos dic: per a mi és primer el País Valencià, i si em donen a triar ho tindré clar. I no em manarà cap senyor de Madrid, perquè en el meu partit no hi ha ningú que ens mane de fora, ni del nord ni de ponent.
