Fa uns 5 anys, vaig preparar un document per a l’executiva comarcal del bloc referent a este tema, algunes coses han canviat i altres s’han complit, este es el document.
PLA ZONAL DE RESIDUS DE LES ZONES X, XI I XII
Un dels punts que crida l’atenció d’este pla es la delimitació de les àrees de gestió, estes s’han realitzat aplicant criteris principalment econòmics.
Els criteris tècnics es refereixen a agrupar en cada àrea de gestió una població
que produïsca una quantitat de residus suficient per a garantir el funcionament de les instal·lacions de tractament de residus urbans.
D’altra banda les instal·lacions de tractament de residus que permeten la recuperació i valoració dels recursos continguts en els mateixos presenten elevats costos d’instal·lació i de manteniment. Per a garantir l’amortització de les inversions necessàries per a la construcció de les instal·lacions i cobrir dels costos de funcionament, és necessari que es garantisca a cada instal·lació de tractament una quantitat mínima de residus, ja que en cas contrari, els costos que s’haurien de repercutir als usuaris serien molt elevats.
Així, des del punt de vista econòmic ha de mantindre’s un equilibri entre els costos de funcionament que disminueixen a l’augmentar la grandària de les plantes i els costos de transport que augmenten a l’augmentar la grandària de les instal·lacions.
En les dos àrees de gestió proposades s’estima una producció de residus que
rondarà les 160.000 Tm./any, la qual cosa és suficient per a la construcció i funcionament d’una planta de valoració de residus en cada una de les àrees de gestió definides.
Este criteri esta contra la proposta, que sa fet des de la mancomunitat, de fer una planta d’eliminació de residus per a la Costera i la canal de Navarrès.
Es té previst la construcció d’una instal·lació d’eliminació de residus per mitjà de depòsit en cada una de les àrees de gestió. Els abocadors controlats es dissenyaran per a admetre la totalitat dels rebutjos procedents de les plantes de valoració abans indicats. A més s’admetran altres residus no valoritzables, com els de neteja de vies públiques, residus sanitaris dels grups I i II, així com les fraccions no valoritzables procedents del centre de classificació i tractament de voluminosos i que no tinguen la naturalesa inerta, ecoparcs.
Un altre punt a tenir en conter es que des del mateix moment en què es constituïsca el Consorci o Mancomunitat s’ha assumirà la responsabilitat de la valoració i eliminació de tots els residus urbans o municipals aportats pels municipis integrants, amb total independència de la tramitació en paral·lel del corresponent projecte de gestió, i sense que els possibles retards en tal procediment, inclús per causa aliena al Consorci o Mancomunitat, li eximisca de la dita obligació.
El que suposa tenir que negociar amb els actuals abocadors el preu del servei, qui sap si sense subvencions?
Les mesures de compensació, a favor d’aquells municipis en el terme municipal de les quals s’ubiquen les instal·lacions d’eliminació i valoració dels residus seran.
a) Mesures econòmiques: Reducció de la càrrega econòmica que comporta la prestació del servei mancomunat de gestió dels residus (reducció de la taxa de gestió de residus).
b) Compensacions directes en la gestió de residus:
0,6 € o més per tona de residus tractats en la planta de valoració(0,6×160.000=96.000€,contant una planta per area)
1,2 €. o més per tona de residus eliminats en el depòsit controlat
30.000 €. o més anuals destinades a realitzar un control ambiental de les
instal·lacions per un agent extern independent.
c) Mesures de caràcter ambiental:
Finançament per a la creació de zones verdes dins del municipi afectat.
Finançament per a la reforestació d’àrees forestals del terme municipal
que hagen patit un incendi.
Ajudes per a realitzar auditories ambientals o implantar l’Agenda 21 Local.
d) Mesures de promoció i educació ambiental:
Creació d’una oficina d’informació ambiental o aula mediambiental,
que coordine i planifique tots els programes informatius i educatius
que tinguen per objectiu la divulgació del Pla Zonal i l’educació de els ciutadans en la gestió dels residus.
Jornades de portes obertes de les instal·lacions de gestió dels residus.
Col·loquis i debats amb la participació de les associacions civils per a
explicar que consisteix el nou model de gestió dels residus.
Participar en el programa de conscienciació social del ens supramunicipal.
Es té previst construir tres plantes de transferència de residus, una situada en la comarca de La Safor i que arreplegarà els residus de la comarca i els
traslladarà a la planta a construir en l’àrea de gestió 2 i altres dos de reduïdes
dimensions que arreplegaran els residus produïts respectivament en la Canal de Navarrès i en la Comarca de la Vall d’Aiora i des de les quals es transportaran els residus respectivament a les plantes de tractament de l’àrea 1 i àrea 2.
Es té previst construir dos plantes de valoració de R.U. que donaran servei a les denominades àrees de gestió 1 i 2.
Este punt deixa clar que les plantes de valoració se te previst que es construeixen en la Costera ó en la Vall d’Albaida, i l’altra en la Ribera.
Altre aspecte lamentable del Pla és que no fixa cap objectiu de reducció de residus. Cal aclarir que, segons la normativa autonòmica, estatal i europea, la reducció i la prevenció són els primers objectius que han de guiar la política de gestió dels residus. A pesar d’això, el Pla Zonal preveu un increment constant en la producció, sense dissenyar cap estratègia per disminuir-ne la producció i la perillositat.
El Document d’Ordenació del Pla Zonal, tot i assenyalar que el seu primer objectiu específic és la reducció de la generació de residus urbans (punt 1.1.4.) i que la prevenció ha de ser el principi bàsic prioritari (punt 1.1.5.), tampoc no fixa cap objectiu de reducció dels RU. De fet, preveu un increment constant en la producción del conjunt de RU i de totes i cadascuna de les seues fraccions (matèria orgànica, plàstics, vidre, residus perillosos, voluminosos, etc.).
L’única proposta que fa el Pla Zonal és “el foment de campanyes d’informació i
sensibilització dirigides a tots els agents implicats en la generació dels RU amb vistes a reduir tant la quantitat com l’impacte en el medi ambient”.
El Pla Zonal obri una via explícita a la incineració de residus, que no estava
contemplada en el Pla Integral de Residus.
Tot i que el PIR no preveia la construcció de cap incineradora de residus urbans al País Valencià, en el Document d’Ordenació del Pla Zonal exposat (en l’apartat 3. Bases tècniques per a l’elaboració dels projectes de gestió) es deixa la porta oberta a la incineració de les fraccions no compostables dels residus en massa, com a una possibilitat d’eliminació dels residus amb recuperació d’energia. Es planteja eixa possibilitat afirmant que així s’aconsegueix alhora “incrementar els percentatges de reciclatge i la rendibilitat energètica de la instal·lació, tot això sense perjuí de complir els límits d’emissió vigents per a aquest tipus d’instal·lacions segons el RD 653/2003.”
Considerem que eixos objectius són contradictoris, ja que si el reciclatge i la recuperació de materials augmenta, és evident que disminueix la fracció no valoritzable que hauria d’eliminar-se.
En aquest sentit els criteris d’adjudicació del concurs per a seleccionar el millor projecte de gestió de residus (apartat C. Solució tècnica proposada), afavoreixen descaradament l’opció de la incineració, que és incentivada, quan al criteri de “màxima producció d’energia, directament o indirectament mitjançant combustibles procedents de residus”, se li dóna el mateix rang que al de “màxima recuperació de materials, mitjançant obtenció de subproductes”.
La igualació de categoria per a eixos dos criteris és incompatible amb els principis de jerarquia de gestió de residus establerts en les directives europees, que situen la recuperació de materials i el reciclatge per davant de la incineració o valorització energètica amb recuperació d’energia. A més, la incineració de residus s’hauria de descartar d’entrada pels seus greus impactes ambientals, ja que comporta un increment de les emissions contaminants (és una de les principals fonts de generació de contaminants persistents com ara les dioxines i els furans, tòxics molt perillosos per a la salut humana) i, en especial, un augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
I ja per acabar dir que la exclusió del municipi de la Font de la Figuera de la zona XI (la Costera i canal de Navarrès) i la seva inclusió en la zona XII (la Safor) és una alteració injustificada, i que demanem, per criteris econòmics i sociopolítics, la seva inclusió en la zona XI , a la que pertany física i políticament.
