Tirori, tirori senyor rei ja estic ací, la palla i les garrofes per al seu rossí, i les coses bones per a mi.
13 Desembre 2008
http://enricnomdedeu.blogspot.com/2008/12/mi-magrada.html
Enric Nomdedeu:
A mi m’agrada.
Si l’haguera redactat jo no seria exactament igual, però aleshores, segurament no agradaria a tanta gent.
Si l’haguera redactat jo, hi ha coses que no les haguera dit, algunes, poques, perquè no les compartisc, d’altres, poques també, perquè crec que no calia.
Però a mi m’agrada.
Si l’haguera redactat jo, haguera afegit algunes, poques, matisacions en alguns apartats. I haguera estat menys moderat en altres, raó per la qual, segurament no agradaria a tanta gent.
Però a mi m’agrada.
Sóc el suficientment adult com per no obviar sense més el que diuen els diaris i els periodistes a jornal de la seua pròpia ideologia, a la ideologia que els hi paga. Però sóc, també, el suficientment adult, per no deixar-me influenciar sense més, per eixos periodistes, editorialistes, “blocaires internètics”, i politòlegs de barra de bar, als que no els hi agrada gens. Les seues raons tindran.
Però a mi m’agrada.
Hores d’ara crec que ja està clar, però per si algú encara no sap, parle de la Ponència Estratègica del BLOC. El meu partit.
M’agrada perquè no s’entreté en l’anàlisi dels adversaris, com sovint i absurdament feien les ponències anteriors. M’agrada perquè no destapa les essències, no dona lliçons a la societat de com ha de comportar-se, i no s’instal·la per damunt de la realitat, obviant la societat a la que pretén servir.
M’agrada perquè és sincera, és valenta, és raonada, i és una ponència pel futur.
Jo no sóc un intel·lectual, no ho he estat mai, ni porte camí d’esdevenir-ne un, per això que ningú no espere, ara i ací ,cap anàlasi profunda de la ponència.
Ja ho he dit alguna vegada, jo sóc un nacionalista epidèrmic, perquè vaig prendre consciencia de ser valencià, el dia que un professor em creuà la cara al pati de l’escola per parlar en valencià. Des d’aleshores ençà ha plogut molt, i no sempre a favor. Ara sóc nacionalista per moltes més raons.
Ho sóc perquè m’estime el meu país, i a l’amor emocional (passional, incontrolable, inexplicable potser) s’hi afegeix des de fa anys, una reflexió econòmica, geogràfica, política, cultural… Sóc nacionalista i no veig perquè hauria de justificar-me. A alguns els hi sembla quasi un pecat, a d’altres els hi fa “por electoral”, Fraga ens penjaria de les “dallonses”…
Però a mi m’agrada.
I el meu país, el País Valencià, que va ser Regne i que volem Nació, pot dir-se de qualsevol d’estes maneres. Mentre no li diguen Levante, que no és més que un punt cardinal d’Espanya!
I si en una lectura optimista i generosa, he de dir que Comunitat Valenciana fa referència a la Comunitat Nacional que som, doncs que hi farem! Jo al meu país li diré País. Però que li diguen com vulguen sempre que cada dia siga més País, i més valencià.
Sóc valencià no com una forma de ser català o de ser espanyol, sóc valencià i punt. Que no és poca cosa. No és millor que ser un altra cosa, però és suficient. No necessite ser res més.
Si no crec en Espanya que és veritat, com he de creure en els Països Catalans que són mentida!
A d’altres els hi caldrà completar la seua adscripció nacional amb territoris majors, potser el país els hi sembla poc.
Però a mi m’agrada.
Tampoc no crec en els nacionalismes de banderetes i escuts, i dic que la vexil·lologia és la taxidèrmia de la política, així que jo no sé quina era històricament la bandera del meu país, però hui, ho és aquella sota “els plecs” de la qual s’hi identifica el meu poble. La meua bandera és aquella per la que ens reconeixen com poble, els pobles veïns i germans. I dic també, que el meu país té altres símbols col·lectius, com el Penó de la Conquesta, o l’Escut nacional, que haurien de recollir-se en una llei de símbols.
Igual a alguns no els agrada que la Ponència Estratègica vaja en eixa direcció.
Però a mi m’agrada.
Ja comprenc que a alguns els incomode l’AVL. A mi no. A mi em sembla útil perquè el conflicte sobre la llengua ha estat sempre polític (científicament no hi ha cap dubte que català i valencià són una mateixa llengua), i per tant havia de ser des de la política que es trobes una solució. I l’Acadèmia, una aposta de risc, ha resultat un encert. Un encert, perquè no discutint la unitat, recupera i potencia formes nostres de parlar i escriure la llengua comuna. Formes, que per egoisme o desconeixement (poc generós i menys intel·ligent) dels normativitzadors històrics havien estat negligides. I a mi, que la llengua siga enriquida amb variants i modismes, em sembla raonable. Ja sé que a alguns els incomoda.
Però a mi m’agrada.
Jo sóc socialdemòcrata. Ho sóc, perquè no conec cap sistema social millor que l’únic que hui per hui funciona, mal que bé, arreu el món. I ho sóc, perquè tot i això, em sembla un sistema injust que necessita de mecanismes de correcció des dels poders públics. I a esta tutela de les oportunitats i llibertats, jo li’n dic socialdemocràcia.
Segur que al meu partit hi haurà gent que es sent socialista, no crec que queda cap comunista (em sorprén que en queden al món!), o més esquerrana, i també gent que se’n sent menys. Però jo sóc socialdemòcrata des d’abans de saber “que això que jo era” tenia un nom, i era socialdemocràcia. Ja he dit que no sóc cap intel·lectual.
I amb la definició ideològica de la Ponència Estratègia, m’hi trobe còmode des de la socialdemocràcia. Sobre tot, perquè no tanque la porta a que alguns ecologistes, alguns socialistes, alguns demòcrata radicals, alguns cristianodemòcrates o centristes, puguen afegir-se a un projecte, aportant un accent que ens farà més grans. Que farà més gran el Moviment Nacional Valencià, que ha d’anar obligatorament més enllà del BLOC, però que sense el BLOC com principal referent, i base substancial, simplement no podrà existir. Ja comprenc que a alguna gent això els hi puga semblar massa obert, i a altres massa restrictiu.
Però a mi m’agrada.
No és només al BLOC a qui li toca ser responsable, que ja ho és obrint de bat a bat les portes d’un espai que lidera per voluntat popular; és als altres companys i companyes de viatge a qui els hi pertoca ser-ho. Aquells qui des d’opcions minoritàries dins el moviment nacional valencià, han d’entendre que han d’aportar matisos indispensables per l’èxit del moviment. Jo ja sé que a alguns els hi pot resultar incòmoda la definició de “matis indispensable”.
Però a mi m’agrada.
I la Ponència Estratègica del meu parit m’agrada, no perquè vinga a reconéixer això que jo defense de fa anys, sinó perquè la Ponència s’acosta valentament i honesta al sentir del poble valencià. I un partit ha de defensar el poble al que vol representar, no dir-li al poble el que ha de pensar des de postures d’intel·lectualitat prepotent. Ja comprenc que a alguns no els agrade.
Però a mi m’agrada.
21 Setembre 2008
SUBVENCIÓ DEL MENÚ DELS DIPUTATS COSTARÀ A L’ERARI FINS 120.000 € anuals. I és que la poca vergonya no pot ser més gran ja. En aquest moment paguen 50.400€ anuals perquè les “nostres” senyories puguen desdejunar, esmorzar i dinar a preus “econòmics”, preus que ni tu ni jo trobarem en cap bar i/o restaurant del PV. I aquesta “subvenció” apujarà a partir de l’1 de gener a 120.000€ anuals, euros que eixiran de les teues i les meues butxaques. I tot això en temps de crisi.
No sé què pensar ja d’aquestes actuacions. Però sí sé una cosa: cada dia entenc més a aquelles persones que em diuen que no voten, que tots són iguals, que únicament cerquen el bé “personal” els polítics, etc. I és que és difícil no donar-los la raó després de saber que, a més de l’aforament -no entendré mai el perquè- tenen aquest tipus de “prebendes”.
Sols com a curiositat us deixe els preus que “pagaran” les diputades i diputats valencians a la cafeteria i restaurant de luxe:
ENTREPANS CAFETERIA MENJADOR
MENJADOR RESTAURANT
Llom 1,10 1,50
Pernil 1,10 1,50
Truita espanyola 0,85 1,20
Sobrassada 0,80 1,10
TAPES
Formatge 1,00 1,40
DESDEJUNI
Sense Suc de
Taronja 0,95 1,30
Amb Suc Natural 1,65 2,30
MENÚ DEL DIA
Ordinari 4,50
Dietètic 4,50
Menú especial 12,00
Carta 24,00
PD: No Vull ser més que ells però tampoc menys. Qui sàpia d’un altre bar i/o restaurant amb aquests preus que ho comunique. Gràcies.
10 Setembre 2008
PAÍS VALENCIÀ ARRASAT
1995-2008 (13 anys de PP)
L’herència de Zaplana, Olivas i Camps
INDICADORS ECONÒMICS
RENDA PER CÀPITA:
1998, Índex Espanya (100%). País Valencià: 96,9% (la 8ª de 19)
2007, Índex Espanya (100%). País Valencià: 90,8% (la 11ª de 19) (i a 7 dècimes de ser la 13ª).
(Font: INE:
http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft35%2Fp010&file=inebase&L=0,
Principales Resultados, Renta Per Cápita)
BALANÇA (ESPOLI) FISCAL:
La 3ª (criteri: “flujo monetario”) /4ª (criteri: “cargo / beneficio”) que més aporta per càpita, tot i que és la 11ª en renda per càpita.
(Font: Document sobre Balances Fiscals publicat pel Ministeri d’Economia i Hisenda, 2008).
ATUR:
285,660 aturats en agost 2008
Increment d’un 37,33% entre agost de 2007 i agost de 2008, la tercera comunitat on més puja (en termes relatius i absoluts) l’atur en l’últim any. (Font, INE, Ministeri de Treball)
DEUTE:
(2007) 11.500 miliones d’euros, un 11,4% del PIB valencià, el més alt de tota Espanya (duplicant la mitjana nacional, del 5,7%).
POLÍTICA I CORRUPCIÓ
GESTIÓ MUNICIPAL:
Dels 80 municipis més grans d’Espanya, els dos municipis amb menor transparència són Oriola (12,5) i Torrevella (15,0),
Font: Índice de Transparencia de los Ayuntamientos (ITA) elaborat per l’organització Transparencia Internacional (2008)
CORRUPCIÓ URBANÍSTICA:
(2006): 30 causes obertes o sentències contràries a urbanitzacions, el primer lloc de tot el litoral espanyol.
Font: Greenpeace. Informe: ” Destrucción a toda costa 2006″
ESTAR DEL BENESTAR
SANITAT:
El País Valencià és la comunitat que té un menor nombre de llits per habitant de tota Espanya: 2,71 llits per mil habitants (mitjana espanyola, 3,59, Catalunya, 4,52). Recomanació OMS, 7 llits per mil habitants,
Font: Catálogo Nacional de Hospitales 2005 e Instituto Nacional de Estadística (INE),
Si comparem amb les dades de 2002, aquests números són, fins i tot, pitjors del que eren: en 2002 era de 2,8 llits per habitant. (Font: Estudi de la Universidad de la Coruña per al “Observatorio del Sistema Nacional de Salud”).
2008 (la que pitjors serveis sanitaris públics té, segons la Federació d’Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública)
(Font:http://www.azprensa.com/noticias_ext.php?idreg=37866&AZPRENSA=4ffcbd9c5d279339bacc470b7b65a6ff)
EDUCACIÓ:
La segona comunitat amb major índex de fracàs escolar en 2006, només per davant de Ceuta.
(Font: http://www.elmundo.es/elmundo/2008/09/03/valencia/1220467856.html)
Diu textualment este diari no precisament anti-PP: “tras mantener una evolución asombrosa: desde 2000 ha empeorado 14,4 puntos, es decir, un 57%”, al pasar de un porcentaje del 25,3 en el año 2000 al 39,7 de 2006.”
LLENGUA I CULTURA
CULTURA:
Lectura: (2005) El País Valencià figura (51,5% de lectors), juntament a Andalusia i Extremadura, com la Comunitat Autonòma amb menor nombre de lectors (mitjana espanyola > 55%)
VALENCIÀ:
Ús del Valencià:
1995 52,8% declarava ser valencianoparlant o bilingüe
2008: 39,9% declarava ser valencianoparlant o bilingüe
Fuente: Servicio de Investigación y Estudios Sociolingüísticos, de la Conselleria de Cultura,
Generalitat Valenciana. “lengua que habla en casa”.
Baixada d’un 13% en 13 anys. Amb este ritme en 40 anys el valencià haurà desaparegut.
29 Agost 2008
17 Juliol 2008
Expoli
Entre 2.838 i 5.645 milions d’euros ha xifrat el “Gobierno d’España” la diferència entre el que paguem i se’ns retorna per l’estat. Tard i malament. El Gobierno de ZP no ha afinat massa, però inclús amb el càlcul de la xifra més baixa ja es un escàndol majuscul. Sabeu quantes coses es podrien haver fet ens estes quantitats? A l’expoli ell li diuen solidaridad. Un expoli continuat. Va ser així durant el franquisme i ha continuat durant la democràcia. Ells no han parat de posar-nos pals a les rodes. Ens han dividit, enfrontat, provincianitzat i per damunt de tot ens han afeblit i empobrit. La mort d’un poble i l’expoli fiscal de tots els valencians. Calia un poble subordinat i no reivindicatiu. Calia l’opacitat i la negativa a donar informació. La manca de majories absolutes al Congrés dels Diputats ha fet, que d’una vegada, per totes s’hajem publicat una aproximació a les balances fiscals. I tot gràcies a la insistència de CiU ja que els bascos tenen el sistema de concert econòmic. Per fi arriba un poc de transparència. Una pràctica usual als estats democràtics i federals. Ací, els uns i els altres, tots a una veu s’han resistit. Ha costat i ara les coses han de canviar. Les reaccions dels polítics valencians han estat a l’alçada de la autonomia de xixa i llimonà que han pactat. Una bona Comunitat. El President Camps, com sempre, s’intenta posar la medalla. Ell, el gran timonel, no ha fet res per aconseguir la publicació de les balances. Ell ha seguit la consigna centralista del PP i ara vol passar pel gran conseguidor. Ha fet el ridícul amb els seu Estatut de Vergonya, la seua clàusula i la incapacitat manifesta per defendre els interessos del poble valencià.No ha mogut un dit per a reivindicar res. Callat mentre Aznar ens condemnava a la misèria i ell a les seues ordres. Ell, entre altres, és el responsable de l’empobriment del poble valencià i el balafiador dels nostres recursos públics. De la desfeta dels nostres sectors punters i productius. De la destrucció del camp valencià i una taronja que no té preu. Ells ens han comdemnat a tindre unes infraestructures de peatge, som els reis dels barracons, dels salaris irrisoris, de les pensions ínfimes, de la venda de la nostra terra per a sobreviure. Els altres comparsistes de l’Estatutet encara han reaccionat de forma més esperpèntica. Diuen que els impostos els paguen els ciutadans i no els territoris. Consigna de manual de socialista extremeny per a perpetuar l’expoli. I és que per a esta colla de mangantes, els valencians no som un poble, som una Comunidad. I aixi estem. En precari, sense un duro, no tenim ni per a paper a les comisaries.
Enric Morera
http://www.enricmorera.com/blog/index.php
19 Abril 2008
Parlem de l’aigua
Sembla que no ens toca entrar en aquest tema, que les qüestions de transvasaments ens pillen sempre a contrapeu, als nacionalistes valencians. Però no vull fugir de fer una reflexió. Si fóra de dretes, com el senyor Camps, ho tindria clar: demana que demanaràs, que ara t’ho posem més fàcil que mai: com es pot negar el transvasament als valencians quan se’ls dóna als barcelonins? quins embolics volen fer-nos creure de drets d’aigua ja venuts (embolics que neguen els tortosins) i que es poden aprofitar per a situacions d’emergència, que després es consolidaran? Però no ho sóc, i no crec que els transvasaments siguen la solució. Què ha fet el tripartit per optimitzar el consum d’aigua i preveure situacions com aquestes? Són els mateixos que critiquen el govern valencià per voler aigua només per a fer camps de golf? Què a Barcelona no posen gespa ni hi ha camps de golf ni omplin les piscines en estiu? Ara sembla que són tots iguals: tots acaben demanant transvasaments quan es veuen l’aigua al coll, vull dir, al revés, que no els arriba ni per a raspallar-se les dents. La gent de Tortosa (i ho sé perquè hi vaig viure) sempre ha estat en contra de qualsevol transvasament, també del que ja es fa a Tarragona. Pensen que darrere d’una canonada hi ha situacions com aquestes, que justifiquen traure aigua d’un riu al que no li’n sobra tanta, i que al final acaben perpetuant-se, ja que davant la necessitat d’una gran ciutat, els raonaments científics i els sentiments de gent com els que viuen al delta de l’Ebre no importen. Per tant, i després del que he dit, si em pregunten si crec que és un greuge comparatiu, respondré que sí. Llig i sent tots els mitjans afins al PSOE, i tot són arguments per defensar-ho, arguments bastant complicats i rebuscats. Pensava que estaven contra el transvasament de l’Ebre al País Valencià per arguments científics, però ara m’adone que és pur càlcul electoral: el que perden ací ho guanyen a Catalunya i Aragó i ho guanyen fomentant l’egoisme, el mateix que fa el PP però deixant perdre Catalunya i Aragó i assegurant-se el País Valencià. I si no vegeu els resultats electorals. I ja vos he dit que entenc la gent de Tortosa perquè s’estimen la seua terra i no volen perdre el delta, els seus cultius tradicionals, el seu món, que vos recomane visitar. Però els aragonesos que no volen soltar l’aigua i després munten un “Las Vegas” en los Monegros… i ara els barcelonins… Ja vos dic: per a mi és primer el País Valencià, i si em donen a triar ho tindré clar. I no em manarà cap senyor de Madrid, perquè en el meu partit no hi ha ningú que ens mane de fora, ni del nord ni de ponent.
